Júlia Grau
#
Audiovisuals
És una exposició exposada al museu de Granollers que forma part del festival Panoramic, i és comissariada per Joan Fontcuberta. Els artistes participants són Joachim Schimdt, Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen, Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori,
Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
El tema principal de l’exposició és l’atzar, tot allò que es imprevist o aleatori.
Cada un cada artista a decidit treballar la fotografia de maneras diferents, com per exemple agafant les fotos llençades i recuperades passejant per diferents ciutats o deixant grans fulls de paper fotosensible a la selva
amazònica, i amb la claror de la lluna o els llamps impressionin l’ombra d’arbres i matolls. O bé realitzen un mural amb una pila de fotos que es van mullar durant una tempesta.
Vam tenir l'oportunitat de parlar amb una dels artistes que van
participar en l'exposició, Francele Cocco. Ella mateixa pot explicar
com va completar el seu llibre "----- grafia", que una recopilació
d'imatges inesperades a on transforma el desastre imprevist en una
oportunitat. A causa de les restriccions del 2020, va començar la
seva feina. Durant aquells mesos, Francele va començar a tenir el
costum de llegir pràcticament obsessiva, on va destacar els moments
dels llibres que va trobar interessants. Va ser llavors quan es va
adonar que tots aquests eren moments en què la fotografia era el tema principal.​
És una exposició que em va agradar molt, ja que trobo que va saber representar molt bé tot el que engloba l’atzar i el que resulta aleatori. Van haber varies obres que em van costar d’entendre però això no em va condicionar a l’hora de gaudir de l'exposició
Espai Roca Humbert
La primera exposició que vam veure va ser la de 'One minutes
forever' de Erwin Wurm. Erwin ens presenta una proposta
artistica d'allò més curiosa amb les “escultures d’un minut” a on
et convida a participar en una dinàmica de joc on l’atracció/
estatua principal ets tu. Aquestes escultures es fan a partir
d’objectes d’allò més variats i amb posicions. Estableixen
relacions entre les persones i els objectes que no t’imaginarias
en un principi només fent-li un cop d’ull al ítem. L’atracció
principal d’aquestes estàtues es que totes es fan a partir del sentit de l’humor.
Després vam anar a veure la de 'No place like home' de Weronika GÄ™sicka. Comissariada per Andrés Hispano, aquesta exposició tracta sobre
la deconstrucció de tot el que representa la llar, aquesta idea de
llar que ens va arribar des de la publicitat, la propaganda i les
pantalles. Fent caure el típic somni americà, que ens inculca desde
petits a través de la media.
La gracia de l'exposició és com de diferents estan interpretades i
representades, tant com a concepte (canviant les cares dels
membres de la unitat familiar, eliminant parts del cos, convertint-los
en peces de lego, deconstruint-los, …) com a tècniques (fotografias manipuladas, collages, instal·lacions i escultures).
ALTRES
imaginació especulativa: el llegat afrofuturista:
​
Comisariada per Mercè Alsina, aquesta exposició recull i mostra les obres de John Akomfrah, Nuotama Bodomo, Osborne Macharia, Fabrice Monteiro, Jacque Njeri, Lola Flash, C.J. Obasi, Janeen Talbott i Aloaye Norris Adoro, que parlen sobre l'imaginari afrofuturista i intenten connectari mitjançant els seus treballs. Tracten de preveure i adelantar-se al futur d'una cultura i uns moviments específics en base a l'observació del passat i el present.
​
the immortal jellyfish:
​
Rosana Antolí decora l'espai de la Tèrmica amb llums i projeccions desconcertants relacionades amb l'atzar i anecdotisme de la immortalitat i renéixer com ho fan certs tipus de meduses, representades amb una estructura de plàstic que penja des del punt més alt de l'edifici.
​
top manta:
​
Lucia Piedra comissaria una exposició immersiva que tindrà lloc el 6 de novembre i que formarà part de la ja parcialment exposada top manta, un mural reivindicatiu que reflexa la lluita del sindicat de manters. Aquest acte consistirà en els propis membres del sindicat creant un mercat top manta per tot l'espai de Roca Umbert quan arribi el dia.
REACCIÓ EN
CADENA
Com diu Joan Fontcuberta, per introduir aquesta exposició "davant de l’excés i la bogeria d’acumulació icònica propiciada per internet, és urgent una ecologia visual”. Una obra que intenta posar en ordre a un dels indrets més desordenats del que es té constància: l'internet.
​
Creada conjuntament per els estadaunidencs Dina Kelberman i Jonathan Brown, i comisariada per Fèlix Perez-Hita i Andrés Hispano, 'Reacció en cadena' es una exposició on es poden apreciar algunes de les conexión més curioses que els autors d'aquesta mateixa van fer al veure les milers d'imatges perdudes per la xarxa; relacionant fotos entre elles basant-se únicament en característiques més aviat simple i obvies per així crear una cadena de fotografies entrelligades d'allò més interessant. Imatges que es troben enmig d’un diàleg amb altres imatges. Més enllà de parlar, es tracta de mostrar: el discurs essencial cau en la infinitat d'imatges.
​​
​
Kelberman i Brown ens demostren amb aquesta obra que no a de ser l'autor d'aquesta el que creï tot el contingut que la peça conté, com es pot veure molt bé en aquesta exposició, on li donen un gir artístic a fotografies alienes a ells, donant-li un nou significat a aquestes imatges que a primer cop d'ull poden semblar poc intetesants.
Tots dos representen mons molt diferents dins de l'àmbit artístic, però comparteixen l’afició de col·leccionar imatges i posar-les en un ordre que les enriqueix. Uns muntatges davant dels quals cada visitant de l’Espai Arts Santa Mónica, on està exposada, farà les seves propies associacions visuals.