CONTEXT SOCIO-CULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC

L’expressionisme és un moviment cultural que va néixer a Alemanya al segle XX sobre una base de protesta i crítica de la societat burgesa. Aquest va ser una avantguarda artística que va destacar en àmbits com la pintura, la música o el cinema i que pretenia expressar l'horror i la humiliació d'Alemanya després de la seva participació i derrota en la I Guerra Mundial. 

D’altra banda, aquest inici de segle serà caracteritzat per les tensions polítiques, econòmiques i territorials ocasionades per la revolució industrial. Tot això causara un segle XX ple de guerres i desgràcies. La I Guerra Mundial (1914-1918) serà el primer gran sotrac per a Europa, que, a més a més de la seva destrucció, farà sorgir per primera vegada una revolució socialista i una postguerra marcada per la proliferació de règims feixistes totalitaris que portaran cap a la II Guerra Mundial.
A la fi de la guerra, el món es dividirà en dos blocs polítics antagònics: el capitalista i el socialista; amb una dinàmica de conflictes coneguts amb el nom de guerra freda.
A les acaballes dels anys 80 el bloc socialista s'esfondrarà i només restarà el bloc capitalista, liderat pels EUA.
Pel que fa a l'art, es produeixen canvis continus. Els estils se succeeixen, s'encavalquen, i, en definitiva, cada artista cerca el seu propi llenguatge. Les avantguardes experimenten buscant noves maneres d'apropar-se a la realitat.

 

​

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL CORRENT
Si per alguna cosa han influït les pel·lícules expressionistes ha estat, més que per les seves temàtiques, els seus recursos estètics. La base del cinema expressionista era la recerca de la «Stimmung», que és com arribar a “crear una atmósfera on l'ànima flota”, tant en tots els personatges com en els objectes. És per aquest raó que podriem dir que un dels recursos més característics va ser un ús especial de la llum i per descomptat, les ombres.

Una posada en escena plena de contrastos, de llums i ombres, on mai no hi havia grisos. Fins i tot s'arribaven a pintar efectes lumínics a decorats i es maquillaven els actors per accentuar encara més el contrast. Les ombres i els llums no només serveixen d'element decoratiu, sinó que fins i tot són narratius.
Un exemple ho veiem a la famosa escena de Nosferatu on té més importància l'ombra que el personatge → https://youtu.be/Bh4RaMGpImk 

Un altre element que influencia molt en el cinema expressionista és l’arquitectura expressionista. La majoria de pel·lícules eren rodades en estudis (algun cas on s’ha rodat en exteriors és per exemple la pel·lícula de Nosferatu) amb lo qual adaptaven els decorats amb teles i altres elements. La escenografia va seguir uns patrons de perspectives falsejades, línies obliqües i diagonals, objectes totalment asimètrics… Aquests decorats concedien una atmosfera que arribava a ser asfixiant.

Un altre element molt important en l’expressionisme alemany cinematogràfic és la interpretació. Aquesta es caracteritza per una interpretació i acció gairebé teatral, deixant de costat tot el que és la interpretació realista. Sempre que es tracta de transmetre sentiments extrems com la por, la ira o el desig, aquests són exagerats al màxim, i amb l'ajuda de la caracterització i el maquillatge, la interpretació dels actors també és molt exagerada.

Per últim, l’enquadrament conté una composició molt treballada, com si és tractés d’una obra pictòrica. Directors com Murnau i Lang ho confirmen. Els enquadraments tenen una peculiaritat i és que el fora de camp s’utilitza d’una forma molt especial. Com hem dit anteriorment, les ombres són gairebé més importants que els propis personatges.

Plànols molt estàtics sense moviments de càmera.

​

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’EXPRESSIONISME

- Expressen les seves emocions sense donar importància a la realitat i les expressen de la forma més subjectiva.
- El principal motor de la seva estètica és l’angoixa existencial.
- Utilitzen colors ports i purs.
- Utilitzen formes retorçades.
- Utilitzen una composició agressiva.
- No se li dona importància ni a la llum ni a la perspectiva (aquesta és alterada de manera intencional).
- L’expressionisme es caracteritza per presentar escenes dramàtiques amb una tragèdia interior, ja que els expressionistes creien que havien de captar els sentiments més íntims del ser humà.
- Tracta de potenciar les emocions de l'espectador distorsionant deliberadament i exagerant els temes.
- Es basa en la intuïció, tot i que no s’aparta completament de la realitat.
- L’expressionisme el trobem en tot tipus d’art; poesia, teatre, música i arts gràfiques. Tot i així, quan pensem en el concepte de l’expressionisme, el primer amb el que el relacionem és amb la pintura.
- L’opinió del artista té més importància que no pas el l'harmonia i concordança del treball realitzat.
- Els exponents expressionistes van ser vistos com a iconoclastes.
- Enfocant-nos en la literatura expressionista, aquesta va utilitzar un llenguatge desgarrador, constantment tractava temes com la mort, la violència i la crueltat. Inclou temes socials, culturals, ecològics… parla del poder, el món real, la maldat i la guerra.
- Busca que el lector es senti com si estigués vivint realment la història que està llegint.
- Alguns components de la pintura expressionista són; Der Blaue Reiter, Arnold Böcklin, Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Fernando Botero, Diego Rivera, Frida Kahlo, etc.
- Té una visió enfocada cap a allò universal.

​