Tabula rasa es una exposició exhibida a l’espai d’arts Santa Mònica a càrrec dels seus autors, Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. La temàtica de tota l’exposició està basada en l’idea dels records i la reflexió sobre els mecanismes de construcció d’aquests.

L’idea d’aquest exposició comença a

l'antiga Grècia, en una de les seves

llegendes que deia, que la memòria es

veia com una taula de cera on les

experiències d'un deixarien la seva

empremta al llarg de la vida. Depenent

de la gravetat de l'esdeveniment,

l’empremta a la taula s'aprofundeix i, en

conseqüència, la memòria és fa més permanent. Segons ells, quan naixem, aquesta taula és completament llisa, sense cap “taca”, perquè encara no hem experimentat ningun tipus de experiencia que ens permetin contaminar aquesta taula. Aquesta és la metàfora darrere de l'expressió "Taula rasa".

 

L'exposició és una posada en escena de com es fa una imatge. La llum és el punt de vista: és la càmera, i la pantalla col·locada en un lloc determinat; és la imatge que creem. Però les imatges estan per tot l'espai, si observes al voltant pots veure que hi ha diferents projeccions i la pantalla n'assenyala una en concret.